Etiam pulvinar consectetur dolor sed malesuada. Ut convallis
euismod dolor nec pretium. Nunc ut tristique massa.
Nam sodales mi vitae dolor ullamcorper et vulputate enim accumsan.
Morbi orci magna, tincidunt vitae molestie nec, molestie at mi. Nulla nulla lorem,
suscipit in posuere in, interdum non magna.
Cornellà és una ciutat exuberant, hem viscut al llarg dels anys gran quantitat de canvis, la seva evolució i millora és palpable en tots els nostres barris.
Els que viuen en aquesta ciutat des de fa anys, molts anys, hem viscut el naixement i construcció de molts cinemes.
Recordo sent petita el cinema Club i el cinema Cornellà, anteriorment a aquests, altres ja havien desaparegut.
Però continuant en el tema que ens interessa, el cinema, ens agradaria que tots els que veieu aquest blog, participeu en ell deixant comentaris de records i anècdotes lligades a l’anomenat 7 art.
Testimoni Ramón Balaguer:
Programes antics de publicitat.
General i preferència (general preu baix i preferència preu alt)
Entre els anys 55 i 60 (?) l’afició al cinema era enorme i sobretot el diumenge a la tarda s’omplia sense control, la gent que no trobava seient es quedava dempeus als passadissos laterals o en qualsevol racó on no molestessin als que estaven asseguts. En els anys següents es van numerar les sessions i les cues es formaven al carrer una mica abans de l’inici de la sessió.
Quan arribava l’estiu, als barris de Cornellà, es realitzava cinema a la fresca, mitjançant unes companyies familiars que es movien amb rulots o similar, portaven la càmera, la pantalla i la pel·lícula (normalment antiga) i s’anunciaven a viva veu per els carrers del barri. La pel·lícula es passava en un carrer, previ acord amb les autoritats de l’època i la gent quan arribava l’hora, anava amb el sopar i la cadira, el preu per veure la pel·lícula era la voluntat, normalment 1 pesseta.
Anys 60 apróximadament. Les mateixes pel·lícules es veien a Cornellà i l’Hospitalet i un home en bicicleta transportava els rotllos a trossos d’un cinema a un altre.
Fins als anys 70 es feia el NO-DO (noticiari resumit amb fets de mes o menys 15 dies), també es feien 2 pel·lícules.
El cinema sempre ha estat un lloc de consum de “xuxes” (pipes, tramussos, xufes, cigrons torrats, etc.) i begudes refrescants, les ampolles acostumaven a ser objecte d’escàndol quan algun graciós la enviava passadís avall, alguns grups normalment familiars, anaven de nit (la sessió començava a les 21:30 aprox.) i aprofitaven per sopar amb entrepàns tot veient la pel·lícula, l’olor a truita o pebrot fregit es feia notar.
Se llama grafiti (palabra plural tomada del italiano graffiti, graffire) o pintada a varias formas de pintura, generalmente sobre mobiliario urbano.En el lenguaje común, el grafiti es el resultado de pintar textos en las paredes de manera libre, creativa e ilimitada con fines de expresión y divulgación donde su esencia es cambiar y evolucionar buscando ser un atractivo visual y con un alto impacto siendo asi un movimiento urbano revolucionario y rebelde
Antes de la existencia del movimiento actual, el grafiti existía en su estado antiquísimo, con lápices u objetos punzantes,
Primera visita efectuada al Delta del Llobregat, por un grupo de personas que se ha formado en Citilab, al realizar el Primer Curso de Iniciación sobre Informática.
Pretendemos ir visitando los diversos Deltas y Marismas existentes en Catalunya y realizar un documento con nuestras visitas, con la ayuda de nuestro “Profe” Josep Garcia de Citilab.
La primera visita la realizamos 6 personas desplazándonos en dos coches al Parquing dels Espais Naturals del Delta del Llobregat, situado en la zona Sur del Prat de Llobregat, en el (inicio o final) de la pista principal del Campo de Aviación, lugar donde se encuentran unas hamacas de cemento, donde la gente se acuesta para contemplar el descenso de los aviones a punto de tomar tierra.
Quinientos metros hacia el Este, esta la garita de información del Delta, con una explanada y unas mesas de Picnic donde almorzamos tranquilamente, nos encontremos con niños de colegio que les efectúan visitas guiadas.
Luego iniciamos la visita-paseo, pasando al borde del Rio en dirección al Mar, a la derecha están “los calaixus”, que sirven para ir depurando el agua de forma natural, pues mediante un sistema de compuertas se desplaza el agua y los lodos se van sedimentando en el fondo, los patos nadan tranquilamente buscando su comida.
Encuentras una serie de plataformas elevadas que puedes subir y asi ver un plano mas generalizado del Delta, continuando hacia el interior, visitas las lagunas de Cal Tet y Ca l´Arana ,existen unas cabañas-mirador que se observan con tranquilidad y silencio las Aves, sean migratorias (Primavera y en Otoño), o las autóctonas del lugar con sus revuelos y persecuciones, sus “cabuzadas” para encontrar alimento.
Después siguiendo el paseo hacia la salida, pasas por una zona (Prats Humits) donde pacen normalmente una yeguada de caballos, que así mantienen el lugar en óptimas condiciones para en tiempo de migraciones se inunde el lugar y así sea más atractivo y provechoso para las Aves que se detienen a descansar de su travesía.
Durante el paseo se han ido haciendo fotos del recorrido que posteriormente las valoraremos y adjuntaremos en la documentación que realicemos.
L’Ermita de Sant Ramon és un lloc privilegiat per a l’observació del paisatge de la comarca i del Delta del Llobregat, així com per contemplar, a la tardor, el pas de diferents espècies d’aus migratòries.
Situada en el cim del Montbaig (289 m d’alçada; coordenades: 41°20’16″N – 2°0’40″E), li dóna un perfil ben característic i visible des de tot el Delta del Llobregat.
També és coneguda com l’antiga Fita, perquè és el lloc on existia la pedra triangular que indicava la separació entre els termes de Viladecans, Sant Climent i Sant Boi de Llobregat. Al llarg del temps s’ha convertit en un indret emblemàtic, tant per a la població de Sant Boi com de la comarca, i aquest fet ha implicat que l’espai forestal del Montbaig sigui conegut com “muntanya de Sant Ramon”.
A més de la importància històrica i social d’aquest edifici, cal significar el seu paper com a magnífic mirador. Des d’aquest punt podrem observar la serra de Collserola amb la Santa Creu d’Olorda, el Tibidabo i Sant Pere Màrtir, Barcelona i Montjuïc; la plana del Llobregat, on destaquen l’aeroport, les llacunes de Can Dimoni i els pobles de Gavà, Viladecans i Castelldefels, que ens porten fins a la serra del Garraf amb el pic Martell, la Morella i el castell de l’Eramprunyà, les muntanyes de Montserrat i fins i tot, en dies molt clars, les muntanyes de Mallorca.
L’edificació es de planta quadrada, amb aparença de tres naus, si bé tan sols la nau central correspon a l’espai destinat al culte.
El cos central, orientat a llevant i de major alçada, conté la porta principal, d’arc de mig punt amb arquivolta treballada amb relleus, que descansa sobre quatre columnes apilastrades, sobre basament, de concepció entre neoromànica i neogòtica i precedida per una escalinata frontal de tretze esglaons. Completen la singularitat d’aquest cos, una gran rosassa emmarcada, la cornisa de remat del frontis, sobre dos apilastrats rematats per pinacles i un campanar d’espadanya coronat amb una creu i al qual s’accedeix des del terrat, mitjançant dotze graons de ferro clavats a la paret lateral de la capella.
També es pot accedir a la capella a partir de les portes que comuniquen ambdós cossos laterals amb el cor.
Els cossos laterals, són destinats a Centre d’Interpretació del Paisatge, dependències auxiliars, i bar-restaurant. Amb la concepció de la façana principal absolutament simètrica destaquen els portals de planta baixa, les balconades de la planta pis, totes elles amb arcs de mig punt, i els dos balcons que giren cap a les façanes laterals, amb baranes de fundició.
A l’interior de l’església, d’estil romànic, cal remarcar l’existència d’un cor, amb barana de fusta, un altar d’inspiració barroca, amb columnes amb capitells corintis i frontó partit interiorment, i el nínxol amb la imatge de Sant Ramon Nonat.
Hi trobem l’inscripció: “Bajo el patrocinio de San Ramon Nonato y para perpetuar la memoria de sus queridos padres Doña Eulalia Comella y el Excmo. Sr. D. Ramon Estruch y Ferrer, levantó esta Ermita su hijo D. José en el año del Señor de 1887. Recordarles en vuestras oraciones”.
En l’antic altar de la capella hi havia els tres sants patrons de la família Estruch: Sant Ramon Nonat, Santa Eulàlia de Barcelona i Sant Ignasi de Loiola, patrons respectius del pare, de la mare i de la mare política de Josep Estruch i Comella.
Va ser construïda entre els anys 1885 i 1887 per Josep Estruch i Comella, en memòria dels seus pares: Eulàlia Cumella i Ramon Estruch i Ferrer (financer que havia fet fortuna a Amèrica i membre de la Junta de Prohoms, que havia estat propietari del que havia estat l’antiga jurisdicció feudal del Benviure-Bori, la qual comprenia gran part de la vesant nord de la muntanya).
L’Ermita s’inaugura el 31 d’agost de 1887 i aquell mateix dia, també es va batejar la campana grossa amb els noms de Josefa i Ignasia. A finals d’octubre es col·locà la campana petita, anomenada Ramona i Eulàlia. Ambdues campanes solien repicar els dies mes assenyalats.
El 26 de desembre d’aquell mateix any de 1887, van pujar en romiatge per primera vegada joves de Sant Climent de Llobregat i del Centre Catòlic.
En començar la Guerra Civil, entre el juliol i l’agost de l’any 1936, tot i el que hi havia dins de la capella de l’Ermita va ser cremat. El Guarda d’aleshores, conegut per Toribio, els aconseguí convèncer de no cremar l’edifici.
Acabada la guerra, el 3 de setembre de l’any 1939, l’imatge de Sant Ramon Nonat, que encara es venera actualment, va ser pujada en processó des de la font de Golbes fins a l’Ermita.
És costum de pujar a peu i posar un ciri per protegir als nounats i les mares parteres.
Aquesta tradició ve d’antic, doncs en d’altres èpoques el moment del part i naixement d’una criatura era molt més delicat que avui dia i la gent s’encomanava a aquest Sant que havia nascut de forma miraculosa havent mort la seva mare.
El Centre d’Interpretació del Paisatge està emplaçat en el costat dret de l’Ermita. En la planta baixa hi ha una sala per a exposicions i diverses aules taller i en el primer pis, la sala de projeccions.
L’últim diumenge de cada mes d’agost s’hi celebra l’Aplec de Sant Ramon Nonat (la festa s’acostuma a fer el primer diumenge de setembre).
Els visitants de l’Ermita trobaran en l’exterior, una taula d’orientació i un observatori d’aus migratòries.
La Federació Els Garrofers, que gestiona el bar-restaurant emplaçat al costat esquerra de l’Ermita i l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, posen a la disposició de la ciutadania una programació d’activitats per tal que es gaudeixi d’aquest espai tan emblemàtic.
AGRAÏMENTS: El grup d’aprenentatge del Citilab: Connecta 1 – Llocs d’interès, agraeix l’amabilitat de l’ARXIU HISTÒRIC MUNICIPAL DE SANT BOI DE LLOBREGAT i especialment al seu responsable, el Sr. Carles Serret i Bernús, per la informació i els aclariments que ens han facilitat sobre l’ermita i la muntanya.
DADES OBTINGUDES DE:
ARXIU HISTÒRIC MUNICIPAL DE SANT BOI DE LLOBREGAT
LLIBRE: L’ABANS
AJUNTAMENT DE SANT BOI http://www.santboi.cat/PaginesW.nsf/Web%5CPlanes/2DE2AD961A286DF7C125757700429082?OpenDocument&Clau=santramon&Idioma=ca
PLA DE L’ERMITA DE SANT RAMON http://usuarios.multimania.es/cassiajust/websantramon.htm
WIKIMAPIA http://wikimapia.org/#lat=41.337841&lon=2.011338&z=18&l=3&m=b&show=/10707451/ca/
eucalipto hierba medicinal sirve para las vías respiratorias sirve para hacer baos sirve para el constipado y para ambientar árbol perenne de la familia de las mirtacea de 40 a 65m de altura tallos erectos con corteza que se deshace de color gris azulado. hojas adulta alternas lanceolada las flores sin pétalos contienen gran numerosas semillas el eucalipto metrae mui buenos recuerdos había una alameda frente a mi casa de mi pueblo en verano pongo grades ramos por toda la casa como ambientador.
Soy unos de los colaboradores de las plantas medicinales yo escogí eucalipto. Por las propiedades curativas soy muy aficionada a tomar infusiones de todas las hierbas estoy muy contenta de haber participado en este proyecto con la ayuda de Jose nuestro profesor.
La infusión de esta planta, es originaria de América del sur.sirve para el dolor de estómago, la infusión de esta planta es un excelente tónico estomacal, facilita la digestión y si se toma después de las comidas, ayuda a no tener acidez, y calma el dolor de estómago de origen nervioso. también sirve para el mal aliento, se hacen enjuagues bucales actúan como un antiséptico y ayuda a combatir el mal aliento.También sirve para llagas bucales haciendo lo mismo enjuagues bucales. para el hinchazón abdominal en infusión puedes combinar con semillas de anís o de hinojo ,ayuda a reducir los gases y el hinchazón abdominal La infusión de esta planta, también es muy útil para los resfriados sobre todo para poder expulsar la mucosidad y calmar la tos esta planta combinada a, partes iguales con tomillo porque el tomillo
también es expectorante.
Otros usos jardinería la hierba Luisa se cultiva en climas templados como planta ornamental y aromática.Las hojas de esta planta,que se recolectan a finales de verano y propagan un penetrante perfume a limón,se utilizan como condimento.
La infusión de Hierba Luisa,aplicada a modo de tónico facial, ayuda a cerrar los poros de la piel y a relajar los rasgos faciales.También hierba Luisa y ajedrea para la astenia otoñal.La formula tonifica te que se obtiene combinando, a partes iguales con hierba Luisa con ajedrea menta y poleo combate la falta de apetito.La hierba Luisa también se llama Aloysia Triphylla,
En la antigüedad las enfermedades se curaban sólo con hierbas por eso estaban los curanderos que desde tiempos inmemoriales se dedicaban a ese menester.
Yo quiero escribir sobre la Melisa, que por lo que creo está indicado para relajar para el estómago,quiero decir que yo personalmente si puedo en principio recurro a las hierbas medicinales porque mi abuela y mi madre ya las usaban,conocía el toronjil desde hace años pero no sabia que es la misma planta que la Melisa.
Tiene muchas propiedades curativas,es tónico, antiespasmódico estimulante para los nervios,es antiséptico,se utiliza para reanimar a personas desmayadas reanima y combina muy bien con ipérico, pasiflora lúpulo y lavanda.Su nombre científico es melissa officinalis, también toronjil, hierba de limón, citronela, abejera, apiastro, hierba luna, cedril y toronjina.
Yo personalmente empecé a tomarla después de comer me lo dijeron que era buena para la digestión y la verdad es que me fué bién.
Es originaria de Oriente Próximo, en el Mediterráneo crece silvestre desde muy antiguo fue utilizada por los romanos, griegos y árabes.
