CATEGORIES:

Llocs d’Interés – Can Codina

La masia Can Codina, situada al carrer Disseminat 26 de Sant Joan Despí (Latitud: 41,375282 41° – 22′ 31,02″ – Longitud: 2,048862 – 2° 2′ 55,90″) és una de les més antigues del terme.

 

Ver Can Codina en un mapa más grande

Documentada des del segle XI, degué ser reconstruïda l’any 1585, data que figura al portal del pati i reformada el 1736 ja que aquesta data figura gravada en un dels finestrals.

Es tracta d’una gran masia a la qual s’entra per un ample portal que dona accés a un pati espaiós dotat de porxos i cobert per a menesters agrícoles. L’arquitectura és la clàssica del tipus de taulada que vessa aigües lateralment. Consta de diversos cossos.

La casa pròpiament dita té planta basilical, coberta a dos vessants, porta adovellada i finestres amb llinda i brancals de pedra. El graner, de construcció posterior, té dos pisos, el superior obert amb arcades de punt rodó i cobert a una sola aigua.

Si busquem els antecedents dels seus habitants, trobarem que en la relació de familiars de la Inquisició de l’any 1567 es vincula al culte de Sant Francesc a en Pere Codina, del mas Codina de Sant Joan Despí. (1)

La llegenda diu que l’any 1211 Sant Francesc d’Assís es va hostatjar al mas Codina quan travessant Catalunya anava de  pelegrí a la tomba de Sant Jaume a Galícia i explica que l’hospitalitat dels amos del mas va fer que el Sant els prometés que mai s’extingiria el cognom a la casa.

Una altre diu que el Sant, agraït del bon acolliment, va augurar a l’amo aquestes dues coses: que sempre hi hauria un Codina mascle per a dirigir la casa i que aquesta sortiria bé de qualsevol dissort. La predicció s’hauria acomplert: des del Pere Codina de 1585 a l’actual, no ha mancat mai un hereu en la cadena de les generacions. D’altra banda, es conta que en un temps indeterminat i per deutes al fisc, es posà a l’encant casa i terres. En el moment de la subhasta es presentà un desconegut que diposità anònimament la quantitat deguda i desaparegué tot seguit sense deixar senyal que el pogués identificar. Així fou com la casa no caigué en mans estranyes.

PENTAX Image

Joan Amades (1985) explica que, segons la llegenda, sant Francesc d’Assís hauria passat per Sant Joan Despí, demanant acolliment a Can Codina. Menjat i alimentat, el sant beneeix la casa i pronostica que als seus estadants no els mancarà mai el pa: a Can Codina sempre han fet caritat generosa a tothom qui hi ha demanat almoina i, com més caritats han fet, més han tingut. Sant Francesc era el patró dels captaires, caminants, rodamons i vianants; el 4 d’octubre, diada de sant Francesc, els captaires feien festa i donaven caritat als qui la resta de l’any eren els seus donants. Segons Amades (1985) els captaires demanaven cantant cançons referents a sant Magí i al Mal Ric. Si no els donaven res, maleïen els estadants de les cases i tractaven de donar-los mal de ventre tot recitant certes fórmules màgiques: “Catric, catroc, el ventre ple de foc”. Aquesta llegenda es trobava pertot el domini lingüístic del català (Amades, 1982). En vista de tot això, a pagès, especialment a les masies, es feia almoina a tants pobres com passaven, tant per la caritat com per por, perquè es creia que els pidolaires dominaven les rates i les duien als horts i camps dels qui no els donaven res o els rebien malament (Amades, 1985).

Amb certesa tothom pot fer-hi la seva lectura, però entre els fets miraculosos que es conten de la casa de Can Codina, ens ho explica el p. Jaume Coll en una crònica de l’any 1738, a més d’una protecció especial que sempre ha tingut la família propietària de la masia, es conta que quan les tropes de Felip V i el duc de Berwick assetjaven Barcelona abans de la capitulació de la ciutat l’onze de setembre de l’any 1714, el general donà ordre de saquejar el poble de Sant Joan Despí i les seves masies cosa que realitzaren sense pietat, però en arribar a la casa de Can Codina i rodejar-la, varen veure com totes les finestres estaven guardades per frares, i els soldats recularen del seu intent.

Sabem, però, que aquesta tradició no respon a la realitat, perquè, si bé desconeixem quins eren els propietaris del domini útil del mas l’any 1211, i, si aquest existia, tenim constància que al 1347 la finca ja hi era i que el domini útil pertanyia a la família Girona, mentre que l’eminent era de la casa Soler o de Fonollar –posteriorment l’heretat de Torre Blanca. Després, com a mínim des de l’any 1368, la casa passà a la família Mestres que van ser els que s’emparentaren amb els Codina. (2)

Els Codina es van instal•lar a Sant Joan a principis del segle XVI per mitjà del matrimoni entre Guillem Codina, fill de Sant Boi i Margarida Mestres, pubilla santjoanenca. Pere Codina, el familiar del Sant Ofici, era nét d’aquest matrimoni. (3)

La coincidència de familiars de la Inquisició propietaris de masos en els quals la llegenda els hi atribueix l’estada de Sant Francesc, podria fer pensar que l’origen d’aquesta tradició es remunta al segle XVI. Aquella època coincidí amb una renovació de l’orde dels franciscans, a partir de l’escissió dels observants, branca caracteritzada per una observança més estricta de la regla quant a la pobresa, en oposició als conventuals.

Per celebrar aquest fet cada 4 d’octubre la masia obre les seves portes a tothom, se celebra una missa en honor de Sant Francesc i es pot visitar l’habitació on es va allotjar el Sant. En el transcurs de l’eucaristia es llegeix una poesia que recorda la tradició i, en finalitzar, es reparteixen als assistents panets beneïts.

PENTAX Image

AGRAÏMENTS:

El grup d’aprenentatge del Citilab: Connecta 1 – Llocs d’interès, agraeix l’amabilitat d’en Francesc Codina i Viñals i de la seva família en permetre’ns gravar aquestes imatges durant la celebració de la festivitat de Sant Francesc, el 4 d’octubre de 2011.

 


(1) – El familiar era la figura que tenia el Tribunal de la Inquisició per tal d’estendre la seva acció en el territori. Era un servidor laic del Sant Ofici que protegia a l’inquisidor i gaudia d’un cert nombre de privilegis comuns a altres funcionaris, com era estar exempt d’impostos reials i, quan es podia, locals; portar armes de foc, malgrat les prohibicions catalanes; no haver d’allotjar tropes i no haver de ser jutjat més que per aquest tribunal, que era molt més benèvol amb els familiars que el que haguessin estat els ordinaris. De fet, el familiar era l’intermediari orgànic entre el tribunal i el reu: a ell li corresponia fer la investigació, provocar la delació i rebre les testificacions davant notari.

(2) – El 1347 Guillem Girona del mas Girona va confessar que prestava certs drets a la Pia Almoina de Barcelona. El mas era de l’heretat que posteriorment seria la Torre Blanca. ACA. Capbreu de la Pia Almoina de 1347. El 1368 Guillem Mestre va confessar a Bernat Trilia, senyor de la casa de Soler –posteriorment Torre Blanca- el mas Girona que tenia al segle XVI Pere Codina. ACA. Fons Falguera. Llibre comprehensiu de varias escripturas que se diuhen pertanyents als drets de Dn Joseph de Tormo, y Vilademont tenia quant vengué los censos y directas senyorias que posehia com a hereu de Dn Miquel de Recasens, y de Cruillas en la Parroquia de Sant Just Desvern , Sant Joan Despí, Sant Feliu de Llobregat, Santa Creu del Ordre, Sant Andreu de Palomar, Santa Maria Magdalena de Esplugas y en altres parts de la Diocesis de Barcelona.

(3) – Pere Codina va heretar del seu pare, Jaume la casa i terres de Sant Joan i una casa del carrer del Carme de Barcelona, va signar capítols matrimonials el 4 de juny de 1537, a l’edat de 16 anys. Per tant, era el Pere Codina que apareix en el fogatge de 1553 i el de la relació de familiars de la Inquisició de 1567, llavors podia tenir 46 anys. A finals del segle XVI es van fer reformes importants a Can Codina, tal i com mostra la llinda del portal, on es troba gravada la inscripció Pere Codina 1585. Aquest Codina podia ser el mateix familiar de la Inquisició o bé el seu fill anomenat també Pere Codina. J. ROMERO, “Sant Francesc d’Assis i la tradició de que va posar a Can Codina de Sant Joan Despí”, La Font del Bé, núm. 57 (1984)

Dades obtingudes de:

POBLES DE CATALUNYA – Can Codina (Sant Joan Despí – Baix Llobregat)
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=203

CATALUNYA FRANCISCANA
http://www.caputxins.cat/publicacions/catfranciscana/any2010/n233/CF233.pdf

UN GRUP SOCIAL DE PRIVILEGIATS: ELS FAMILIARS DE LA INQUISICIÓ AL BAIX LLOBREGAT AL SEGLE XVI
http://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/viewFile/101714/166025

LA SIMBOLOGIA DEL XIPRER A CATALUNYA – FRANCESC ROMA I CASANOVAS
http://www.francescroma.net/web/xiprer.doc

LLIBRE: “Les Cases Pairals Catalanes” de Francesc Catala y Roca y J. de Camps i Arboix, capitul Del Penedes i del Baix Llobregat  (Pàgina 210)

 

 

Vídeo de la Masia Can Codina de Sant Joan Despí.

 

Poesia Can Codina

Castillo de Cerralbo

Castillo construido por Esteban Pacheco, siglo XIV es una de las múltiples construcciones defensivas con  motivo de la cercanía de la frontera con Portugal. Finalmente acabó en manos del marqués de Cerralbo.
En 1164 el castillo fue incendiado y abandonado siendo la causa de su pésimo estado de conservación.
Actualmente en estado de ruinas. El pequeño municipio, tiene unos 200 habitantes ha efectuando un desembolso de 24000 € para la compra de esta propiedad  en la que espera llevar a cabo un proyecto para un museo con el apoyo de las instituciones provinciales y regionales.
El Castillo ocupa un espacio en el que seguramente pueda encontrarse vestigios prehistóricos vinculados con antiguos pobladores celtiberos.

Historia/ Descripción: Parece ser que fue construido en el siglo XIV por
Esteban Pacheco, I señor de Cerralbo, personaje  relevante de  Ciudad Rodrigo, para
defender estas tierras de los portugueses. Carlos V nombró a uno de sus descendientes,
Rodrigo  Pacheco, marqués  de Cerralbo, en  el castillo se  hermanaron  el  buen  gusto
Arquitectónico  y las características  defensivas. No debió ser  morada  habitual de los
Marqueses de Cerralbo, ya que su residencia estuvo en Ciudad Rodrigo por razón de los
cargos  que ocuparon, en estrecha  pugna  con los López  Chavez. A mediados del siglo XVII, aún estaba en activo porque  documentalmente  consta  que, cuando la  guerra de
separación de  Portugal, jugo un  notable papel en la defensa del  campo del Camaces y
del  Abadengo,  hostigado  continuamente  por las tropas  portuguesas  de Xaque de Magalhaes, que al no poder conquistar la fortaleza, la incendiaron en1664 y se retiraron.

La terminación de esta guerra y la marcha de los  marqueses a Madrid y Salamanca
Inició la ruina y abandono de esta fortaleza. La torre del Homenaje aún se mantenía
En pie en el último tercio del siglo XIX {1865} Era muy alta, de planta cuadrada, con
Ventana grande y encima de ella un escudo igual al de la iglesia de los franciscanos, pero fue derribada para construir la pared del corralón de un convento hoy ruinoso.
El recinto del castillo es cuadrado, con grandes cubos redondos de cal y canto recubiertos de buena sillería y con saetearás. El cubo mejor conservado es el llamado
Torreón de la Hiedra. Aún puede verse el lugar donde se encontraba la puerta principal
del recinto que estaba flanqueada por dos cubos.

Castillo de Berlanga

El Castillo de Berlanga de  Duero se encuentra a 50 k.m de Soria capital está pegando
al rio escalote este rio de pequeñas dimensiones desemboca en el rio Duero que se encuentra al suroeste de la provincia de Soria.
En el siglo X los musulmanes se hicieron con el control de este castillo cristiano. En el año 1059 fue reconquistado por Fernando I el Magno.el hijo de Alfonso XI,don Tello.
la dono a su amante. En el año 1528 fue heredado por DON IÑIGO de Tovar, primer marques de Berlanga.
Segun cuentan en el siglo XI seguia en manos musulmanas.
fue tomado definitivamente por los cristianos.A partir del siglo xvi.sirvio de prision a distintos personajes nobles como los hijos de  Francisco I de Francia. El Castillo fue construido en el siglo XVI sobre un Castillo anterior al siglo XV que aun se puede
ver en su interior.

Estado de conservación
El exterior,fabrica del siglo xvi  es lo mejor conservado,manteniendose en pie la mayor
parte de su estructura.
en el interior solo quedan la torre del homenaje, y otra torre del siglo XV

Propiedad
Es propiedad del Ayuntamiento de Berlanga de Duero en los meses de verano las visitas se llevan a cavo con un guia

Uso
para el resto del año la oficina de turismo le facilita la llave a quien
quiera visitarlo

 

 

Fiesta del barrio centro – Ntra. Sra. del Roser

   Viernes 7 -10 -2011

7,00 : CerÇavilla

9,00 : Plantar un  árbol

10,00 : Degustación de butifarra

11,00 : Show de varietes,

El cercavilla :

Hemos seguido el ritmo con las distintas  comparsas, ¨ Xarao  y otra que no conocemos el nombre . Seguimos la carroza  donde llevaban el árbol que iban a plantar en el parque de las aguas . El cercavilla  ha terminado en la plaza del ayuntamiento, donde el ritmo de los tambores hace que te pongas a bailar. En medio de las comparsas , tenemos un drac  que no echa fuego, si no agua, es muy divertido . La gente se ve que disfruta  y sale a la calle no son unas fiestas grandes , como las del Corpús , pero hacen que sea  un fin de semana diferente.

Sabado 8-10-2011

Exhibicion de centros culturales :

Rafhael , Montse  y Antonia ;  hicimos fotos y videos a los alumnos de la escuela de Paca Garcia , los alumnos bailaron muy bien todo tipo de bailes regionales.

Por otro lado , te lo pasas bien porque conoces a gente del barrio que normalmente no ves nunca .

1’00 Sardinada :   Rafhael y Antonia con sus parejas, participaron con un grupo de personas en una sardinada , fue toda una experiencia , nos dimos una comilona , nos reimos mucho  y conocimos gente.

6’00 Exhibicion de bailes regionales extremeños :  Nuestra compañera , Montse P, estuvo haciendo unas fotos al centro cúltural extremeño , son unos bailes típicos de la zona de extremadura . Algunas de las personas que bailan las conozco y lo hacen muy bien.

11’30 Baile  , me dijeron los vecinos que estuvo bien.

                                                             9 -10 -2011

Infantil :

Grupo de animación Tete Dance , ha estado bien, payasos que han hecho que los niños y los mayores sigamos las canciones y los juegos , nos han hecho reír , a este grupo ya los habia visto  antes en otras fiestas de barrio .

18’00 :Bailes regionales catalanes : por los alumnos de la escuela de Hospitalet , bailaban da nza clasica catalana ,nunca habiamos visto  algo así , bailarón  muy bien.

Bailes regionales Ecuatorianos : Nos han sorprendido por la forma de bailar  y por el vestuario tan llamativo .  Nos invitarón a la casa de Ecuador a  conocer sus costumbres .

Bailes Andaluces: AT Minas, sevillanas, pasodobles y  Antonio Molina su doble.

19’00 : Chocolatada para niños  y mayores.

20’30 : Habaneras  y ron cremat : disfrutamos de un repertorio de habaneras , las de toda la vida y versiones modernas , acompañadas de un delicioso ron cremat, para calentar el cuerpo .

Fin de fiesta : Experiencia ha sido un fin de semana de no parar ,intenso . Hemos conocido gente de nuestro barrio , que normalmente no ves y daba igual si eran más mayores o más jóvenes. Espero poder repetir el año que viene , me lo he pasado muy bien.

 

Festa a Festa

Hola companys!!!

Estamos iniciando un grupo de trabajo que hemos bautizado con el nombre de “Cornellà Festa a Festa”.

Intentaremos hacer un recopilatorio de las fiestas más importantes de la ciudad, y también de las que este grupo de trabajo organice…. porque somos muy festeros!!!