A sample text widget

Etiam pulvinar consectetur dolor sed malesuada. Ut convallis euismod dolor nec pretium. Nunc ut tristique massa.

Nam sodales mi vitae dolor ullamcorper et vulputate enim accumsan. Morbi orci magna, tincidunt vitae molestie nec, molestie at mi. Nulla nulla lorem, suscipit in posuere in, interdum non magna.

CINEMES DE CORNELLÀ

Cornellà és una ciutat exuberant, hem viscut al llarg dels anys gran quantitat de canvis, la seva evolució i millora és palpable en tots els nostres barris.

Els que viuen en aquesta ciutat des de fa anys, molts anys, hem viscut el naixement i construcció de molts cinemes.
Recordo sent petita el cinema Club i el cinema Cornellà, anteriorment a aquests, altres ja havien desaparegut.

Però continuant en el tema que ens interessa, el cinema, ens agradaria que tots els que veieu aquest blog, participeu en ell deixant comentaris de records i anècdotes lligades a l’anomenat 7 art.

Testimoni Ramón Balaguer:

Programes antics de publicitat.
General i preferència (general preu baix i preferència preu alt)

Entre els anys 55 i 60 (?) l’afició al cinema era enorme i sobretot el diumenge a la tarda s’omplia sense control, la gent que no trobava seient es quedava dempeus als passadissos laterals o en qualsevol racó on no molestessin als que estaven asseguts. En els anys següents es van numerar les sessions i les cues es formaven al carrer una mica abans de l’inici de la sessió.
Quan arribava l’estiu, als barris de Cornellà, es realitzava cinema a la fresca, mitjançant unes companyies familiars que es movien amb rulots o similar, portaven la càmera, la pantalla i la pel·lícula (normalment antiga) i s’anunciaven a viva veu per els carrers del barri. La pel·lícula es passava en un carrer, previ acord amb les autoritats de l’època i la gent quan arribava l’hora, anava amb el sopar i la cadira, el preu per veure la pel·lícula era la voluntat, normalment 1 pesseta.

Anys 60 apróximadament. Les mateixes pel·lícules es veien a Cornellà i l’Hospitalet i un home en bicicleta transportava els rotllos a trossos d’un cinema a un altre.
Fins als anys 70 es feia el NO-DO (noticiari resumit amb fets de mes o menys 15 dies), també es feien 2 pel·lícules.
El cinema sempre ha estat un lloc de consum de “xuxes” (pipes, tramussos, xufes, cigrons torrats, etc.) i begudes refrescants, les ampolles acostumaven a ser objecte d’escàndol quan algun graciós la enviava passadís avall, alguns grups normalment familiars, anaven de nit (la sessió començava a les 21:30 aprox.) i aprofitaven per sopar amb entrepàns tot veient la pel·lícula, l’olor a truita o pebrot fregit es feia notar.

4 comments to CINEMES DE CORNELLÀ

  • Encarna Liébana Sánchez

    En el año 1971 vine a vivir a Cornellá y la primera vez que entre al cine Avenida no fué para ver una película.
    En mayo del 1977, se celebró el primer míting de Santiago Carrillo.. En aquellos años lalgunos cines se utilizaban para otras actividades poco relacionadas con las películas.

  • Carme

    Cinemes de Cornellà, m’ha portat molts records. A la meva joventud, el cinema era el que mes en feia gaudir, donçs al no tenir televisió, les películes eren per mi, la meva afició preferida.
    Un tema molt interesant. No sabía que a Cornellà haguessin tantes sales dedicades al cinema.

  • Hola, os felicito por vuestro vídeo, me ha gustado mucho y me ha traído recuerdos inolvidables. Menos en el cine Bell he estado en todos.
    Recuerdo que te daban unos folletos anunciando las próximas películas.
    Un saludo.

  • Dolors Solano

    Hola, em dic Dolors, tot i sent filla de San Just Desvern, porto molts anys vivint a Cornellà, on els meus pares van venir a viure, hem viscut molts canvis, l’asfaltat de la carretera d’Esplugues, la construcció de la Plaça Catalunya, el naixement de grans superfícies, espais verds, les troballes romànics i un llarg etcètera, fins a arribar a convertir-se en el que és actualment.
    Hi havia un cinema que a mi em va encantar sempre, tot i que va desaparèixer en un espai breu de temps, era el Cinema Club, els nens anàvem sempre a la part superior i em recordo que alguns es dedicaven a tirar: molles de pa, boletes de paper i qualsevol altra cosa trobada per terra, jo no.
    Recordo en una ocasió que jo volia anar a veure al cinema Edison: Dràcula, no tenia més de 8 anys, el meu pare no em volia portar per dues raons, primer: era molt petita i segon: al meu pare li feien por aquest tipus de pelis, però al final ho vaig aconseguir. Amb la primera vocanada de sang contra la pantalla el meu pare va sortir del cinema i em vaig quedar sola fins al final, no li vaig tornar a demanar que em portés a veure aquest tipus de pel·lícules mai. De adolescent anava a Cinema Cornellà amb les amigues, aquest diumenge em deixaven arribar una miqueta més tard, em sentia més gran.

Leave a Reply

You can use these HTML tags

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>