A sample text widget

Etiam pulvinar consectetur dolor sed malesuada. Ut convallis euismod dolor nec pretium. Nunc ut tristique massa.

Nam sodales mi vitae dolor ullamcorper et vulputate enim accumsan. Morbi orci magna, tincidunt vitae molestie nec, molestie at mi. Nulla nulla lorem, suscipit in posuere in, interdum non magna.

Llocs d’Interés – Can Codina

La masia Can Codina, situada al carrer Disseminat 26 de Sant Joan Despí (Latitud: 41,375282 41° – 22′ 31,02″ – Longitud: 2,048862 – 2° 2′ 55,90″) és una de les més antigues del terme.


Ver Can Codina en un mapa más grande

Documentada des del segle XI, degué ser reconstruïda l’any 1585, data que figura al portal del pati i reformada el 1736 ja que aquesta data figura gravada en un dels finestrals.

Es tracta d’una gran masia a la qual s’entra per un ample portal que dona accés a un pati espaiós dotat de porxos i cobert per a menesters agrícoles. L’arquitectura és la clàssica del tipus de taulada que vessa aigües lateralment. Consta de diversos cossos.

La casa pròpiament dita té planta basilical, coberta a dos vessants, porta adovellada i finestres amb llinda i brancals de pedra. El graner, de construcció posterior, té dos pisos, el superior obert amb arcades de punt rodó i cobert a una sola aigua.

Si busquem els antecedents dels seus habitants, trobarem que en la relació de familiars de la Inquisició de l’any 1567 es vincula al culte de Sant Francesc a en Pere Codina, del mas Codina de Sant Joan Despí. (1)

La llegenda diu que l’any 1211 Sant Francesc d’Assís es va hostatjar al mas Codina quan travessant Catalunya anava de  pelegrí a la tomba de Sant Jaume a Galícia i explica que l’hospitalitat dels amos del mas va fer que el Sant els prometés que mai s’extingiria el cognom a la casa.

Una altre diu que el Sant, agraït del bon acolliment, va augurar a l’amo aquestes dues coses: que sempre hi hauria un Codina mascle per a dirigir la casa i que aquesta sortiria bé de qualsevol dissort. La predicció s’hauria acomplert: des del Pere Codina de 1585 a l’actual, no ha mancat mai un hereu en la cadena de les generacions. D’altra banda, es conta que en un temps indeterminat i per deutes al fisc, es posà a l’encant casa i terres. En el moment de la subhasta es presentà un desconegut que diposità anònimament la quantitat deguda i desaparegué tot seguit sense deixar senyal que el pogués identificar. Així fou com la casa no caigué en mans estranyes.

Joan Amades (1985) explica que, segons la llegenda, sant Francesc d’Assís hauria passat per Sant Joan Despí, demanant acolliment a Can Codina. Menjat i alimentat, el sant beneeix la casa i pronostica que als seus estadants no els mancarà mai el pa: a Can Codina sempre han fet caritat generosa a tothom qui hi ha demanat almoina i, com més caritats han fet, més han tingut. Sant Francesc era el patró dels captaires, caminants, rodamons i vianants; el 4 d’octubre, diada de sant Francesc, els captaires feien festa i donaven caritat als qui la resta de l’any eren els seus donants. Segons Amades (1985) els captaires demanaven cantant cançons referents a sant Magí i al Mal Ric. Si no els donaven res, maleïen els estadants de les cases i tractaven de donar-los mal de ventre tot recitant certes fórmules màgiques: “Catric, catroc, el ventre ple de foc”. Aquesta llegenda es trobava pertot el domini lingüístic del català (Amades, 1982). En vista de tot això, a pagès, especialment a les masies, es feia almoina a tants pobres com passaven, tant per la caritat com per por, perquè es creia que els pidolaires dominaven les rates i les duien als horts i camps dels qui no els donaven res o els rebien malament (Amades, 1985).

Amb certesa tothom pot fer-hi la seva lectura, però entre els fets miraculosos que es conten de la casa de Can Codina, ens ho explica el p. Jaume Coll en una crònica de l’any 1738, a més d’una protecció especial que sempre ha tingut la família propietària de la masia, es conta que quan les tropes de Felip V i el duc de Berwick assetjaven Barcelona abans de la capitulació de la ciutat l’onze de setembre de l’any 1714, el general donà ordre de saquejar el poble de Sant Joan Despí i les seves masies cosa que realitzaren sense pietat, però en arribar a la casa de Can Codina i rodejar-la, varen veure com totes les finestres estaven guardades per frares, i els soldats recularen del seu intent.

Sabem, però, que aquesta tradició no respon a la realitat, perquè, si bé desconeixem quins eren els propietaris del domini útil del mas l’any 1211, i, si aquest existia, tenim constància que al 1347 la finca ja hi era i que el domini útil pertanyia a la família Girona, mentre que l’eminent era de la casa Soler o de Fonollar –posteriorment l’heretat de Torre Blanca. Després, com a mínim des de l’any 1368, la casa passà a la família Mestres que van ser els que s’emparentaren amb els Codina. (2)

Els Codina es van instal•lar a Sant Joan a principis del segle XVI per mitjà del matrimoni entre Guillem Codina, fill de Sant Boi i Margarida Mestres, pubilla santjoanenca. Pere Codina, el familiar del Sant Ofici, era nét d’aquest matrimoni. (3)

La coincidència de familiars de la Inquisició propietaris de masos en els quals la llegenda els hi atribueix l’estada de Sant Francesc, podria fer pensar que l’origen d’aquesta tradició es remunta al segle XVI. Aquella època coincidí amb una renovació de l’orde dels franciscans, a partir de l’escissió dels observants, branca caracteritzada per una observança més estricta de la regla quant a la pobresa, en oposició als conventuals.

Per celebrar aquest fet cada 4 d’octubre la masia obre les seves portes a tothom, se celebra una missa en honor de Sant Francesc i es pot visitar l’habitació on es va allotjar el Sant. En el transcurs de l’eucaristia es llegeix una poesia que recorda la tradició i, en finalitzar, es reparteixen als assistents panets beneïts.

AGRAÏMENTS:

El grup d’aprenentatge del Citilab: Connecta 1 – Llocs d’interès, agraeix l’amabilitat d’en Francesc Codina i Viñals i de la seva família en permetre’ns gravar aquestes imatges durant la celebració de la festivitat de Sant Francesc, el 4 d’octubre de 2011.


(1) – El familiar era la figura que tenia el Tribunal de la Inquisició per tal d’estendre la seva acció en el territori. Era un servidor laic del Sant Ofici que protegia a l’inquisidor i gaudia d’un cert nombre de privilegis comuns a altres funcionaris, com era estar exempt d’impostos reials i, quan es podia, locals; portar armes de foc, malgrat les prohibicions catalanes; no haver d’allotjar tropes i no haver de ser jutjat més que per aquest tribunal, que era molt més benèvol amb els familiars que el que haguessin estat els ordinaris. De fet, el familiar era l’intermediari orgànic entre el tribunal i el reu: a ell li corresponia fer la investigació, provocar la delació i rebre les testificacions davant notari.

(2) – El 1347 Guillem Girona del mas Girona va confessar que prestava certs drets a la Pia Almoina de Barcelona. El mas era de l’heretat que posteriorment seria la Torre Blanca. ACA. Capbreu de la Pia Almoina de 1347. El 1368 Guillem Mestre va confessar a Bernat Trilia, senyor de la casa de Soler –posteriorment Torre Blanca- el mas Girona que tenia al segle XVI Pere Codina. ACA. Fons Falguera. Llibre comprehensiu de varias escripturas que se diuhen pertanyents als drets de Dn Joseph de Tormo, y Vilademont tenia quant vengué los censos y directas senyorias que posehia com a hereu de Dn Miquel de Recasens, y de Cruillas en la Parroquia de Sant Just Desvern , Sant Joan Despí, Sant Feliu de Llobregat, Santa Creu del Ordre, Sant Andreu de Palomar, Santa Maria Magdalena de Esplugas y en altres parts de la Diocesis de Barcelona.

(3) – Pere Codina va heretar del seu pare, Jaume la casa i terres de Sant Joan i una casa del carrer del Carme de Barcelona, va signar capítols matrimonials el 4 de juny de 1537, a l’edat de 16 anys. Per tant, era el Pere Codina que apareix en el fogatge de 1553 i el de la relació de familiars de la Inquisició de 1567, llavors podia tenir 46 anys. A finals del segle XVI es van fer reformes importants a Can Codina, tal i com mostra la llinda del portal, on es troba gravada la inscripció Pere Codina 1585. Aquest Codina podia ser el mateix familiar de la Inquisició o bé el seu fill anomenat també Pere Codina. J. ROMERO, “Sant Francesc d’Assis i la tradició de que va posar a Can Codina de Sant Joan Despí”, La Font del Bé, núm. 57 (1984)

Dades obtingudes de:

POBLES DE CATALUNYA – Can Codina (Sant Joan Despí – Baix Llobregat)
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=203

CATALUNYA FRANCISCANA
http://www.caputxins.cat/publicacions/catfranciscana/any2010/n233/CF233.pdf

UN GRUP SOCIAL DE PRIVILEGIATS: ELS FAMILIARS DE LA INQUISICIÓ AL BAIX LLOBREGAT AL SEGLE XVI
http://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/viewFile/101714/166025

LA SIMBOLOGIA DEL XIPRER A CATALUNYA – FRANCESC ROMA I CASANOVAS
http://www.francescroma.net/web/xiprer.doc

LLIBRE: “Les Cases Pairals Catalanes” de Francesc Catala y Roca y J. de Camps i Arboix, capitul Del Penedes i del Baix Llobregat  (Pàgina 210)

 

 

Vídeo de la Masia Can Codina de Sant Joan Despí.

Leave a Reply

You can use these HTML tags

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>